3.0. La Reacció de la Dona

Com hem pogut veure a les entrevistes, no totes les dones pretenien lluitar pels seus drets; algunes es van conformar amb el tracte rebut durant tots els anys de la dictadura i anteriors. Encara així, hi ha dones que sí han treballat per aconseguir allò que tenim avui en dia i per fer desaparèixer les injustícies que rodejaven la seua vida; aquestes dones són polítiques, pensadores i rebels del seu temps, a les quals devem tots i cada un dels canvis.

Gràcies a elles, les dones d'avui no sols viuen de forma diferent a les seues iaies, sinó que també es veuen de forma diferent. La igualtat de drets, l'accés a tots els nivells d'educació, l'accés al treball i el control de la maternitat han canviat la seva vida; la independència adquirida i la llibertat les ha canviat. Cada vegada més dones participen en la presa de decisions, la política i la cultura. Tot això s'ha aconseguit gràcies a la lluita, a dones que van pensar en la seua situació i van comprendre que era injusta, dones que van eixir al carrer i van fer que les escoltaren els moviments feministes a España.

Peró les dones no van ser les úniques que van manifestar la seua opinió; tothom va reclamar els drets que la dictadura els havia llevat. Podem dir, doncs, que el moviment feminista no va ser independent, ja que va ser un moviment en recerca de la igualtat per part de tots i davant la injustícia.

Entrada redactada per Marina

2.2. El Treball de la Dona

Un dels majors canvis que va afectar la dona durant la transició va ser la seua incorporació al treball. Es va donar progresivament, desde 1981, fins al 33,5% de la población activa total que representa a Espanya, encara que continúa sent baixa en comparació amb la mitjana europea d’un 45%. La majoría de dones treballadores eren de entre 30 i 50 anys.
Els factors que van afavorir aquest progrés són el gran augment del nivel educatiu i els, en aqueix moment, els decreixents nivells de fecunditat. Aquests fets són independents de les condicions econòmiques generals.

Gràcies als abans mencionats canvis en l’educació, les dones han pogut accedir en els últims anys a llocs de treball que requereixen un determinat nivel d’estudis, abans quasi reservats per als homes. A part d’aquest tema, podem trobar molts contratemps que impideixen el desenvolupament de la dona en el treball, entre ells l’edat, que en el cas dels homes està relacionada amb el desenvolupament profesional però en les dones suposa un obstacle, ja que la seua experiencia profesional està menys valorada.
Un altre impediment, d’alguna forma, podem dir que és el salari, clarament inferior per a les dones (un 30% menys per a les dones en l'actualitat) en tots els sectors, encara que en el sector serveis la diferència es menor. A més, l’atur en el sexe femení es més comú i durader que a la resta d’Europa en front al sexe masculí.

Entrada redactada per Marina

Els drets de la dona

Drets de la dona desde la cuna:
En diversos países de Latinoamérica, Asia y África, el naxement de una chiqueta es considerava una desgrasia o un castig divi. El naxement de un chiquet, en cambi, es motiu de regocijo familiar. En paísos com Bolivia, on es conserva la idea de que els homes están fets per a el treball y les dones per la cuina, ambdos pares lamenten el naixement de la filla.
EL cert es que, en tota societat patriarcal, es ensenya a els xiquets, desde molt temprana edad, a valorar la virginidad i la bellesa en les dones, i la virilidad e inteligencia en els homes. Segons els contes de fades i princeses, la chiqueta te que ser com Blancanieves o Cenicienta, hermosa i bondadosa, si bol encontrar un príncep blau, ya que si es una dona emancipada, en drets i llibertats, corre el risc de pareixerse a la bruixa Amelia o a la "reina con cabeza de cerdo", que exalten la imagen de un ser repugnant per dintre i per fora.
En les propagandes comercials es representa el estereotip clásic de la dona, qui, ademes de ser jove i bella, bol saber asear la casa i ser diestra en la cuina. Les chiquetes tenen que jugar en nines i ajudar a les mares en els quehaceres doméstics. Esta propaganda ideológica, llunyana de estar reñida en el principi de que la dona te els m
ateixos derets que el home, discrimina a la dona desde el instant en que la presenta com a un ser menys capaç e inteligent que el home.
La majoría de les dones están entrenades per a la resignació i el sometiment. Se les obliga a quedarse en casa per cuidar a els germans
menors, per a ajudar en les labors doméstiques, del camp i en el comerç informal. Es dir, les desventajes i la discriminació de la dona començen en la cuna. En el área rural, elles asisteixen menys que els varons a la escola, deixen de educarse a mol temprana edad i, consiguientment, constitueixen la major tasa de analfabetisme.

Què és el feminisme?

Antigament la idea que tenien sobre el feminisme era molt escassa ja que poca gent coneixia el seu s'ignificat. Per a la gent en general, el feminisme significaba el record de unes dones (les sufragistes) que amb el seun vestuari característic i el seu paraigüas recorrien els carrers d'Inglaterra i els EEUU reclamant el bot femení.
Moltes d'aquestes dones lluitadores eren sotmeses a burles per part de la majoria d'homes ja que ells no veien necessari el vot de la dona.

Actualment nosaltres entenem com a feminisme és el conjunt d'idees i accions que, al llarg del temps, busca afavorir els interessos de les dones en situacions de submissió al poder masculí per tal de modificar posicions de desigualtat i violència envers les dones.

Oranich Magda, Distribuciond e Enlace, Ausias March, 49. 245 54 23 Barcelona, Edit: La Gaya Ciencia, Bibilioteca ed Divulgación Política.

2.1. La Dona i l'Educació

Des de 1970 el nombre de dones analfabetes ha disminuït. En 1982 el nombre total de dones analfabetes a Espanya era d'un 10,3%. Aquest nombre es va veure reduït al 7% en 1992, gràcies a la Llei General d'Educació de 1970 que declara que l'ensenyament a Espanya era obligatori i gratuït i que el dret de tots els espanyols a l'educació no podia ser objecte de discriminació.

En la década dels 80, el nombre de dones amb estudis mitjans o formació professional també ha augmentat, així com el de dones amb titulació superior. Encara que hi ha menys dones que homes matriculades a les universitats, elles tenen un percentatge superior en quant a l'acabament d'estudis es parla. Aquesta situació està lligada a l'àmbit familiar: la formació dels homes està lligada a estudis de curta duració (és a dir, es relaciona normalment amb aquest tipus d'estudis), més pràctics, i els estudis de les dones estan lligats a majors períodes d'escolarització; els hòmens estudien carreres curtes per a treballar quan més prompte possible (una carrera llarga implica més estudis). També podem destacar que hi ha un major nombre de dones titulades en Humanitats que en Enginyeries, la qual cosa es deu als patrons imposats per la societat, que encara continuen vigents a l'hora d'escollir els estudis; les dones es dediquen a estudiar carreres dirigides a les lletres, mentres que els hòmens a les ciències.

Podem dir, en conclusió, que les dones s'integren avui en dia als estudis i, en conseqüència, a la vida laboral. Aquests canvis es deuen al canvi en la mentalitat de les dones així com a les reformes respecte a l'ensenyament, que van impulsar el fet que la dona començara a entrar a aquest món. Abans, quan l'ensenyament no era gratuït, si a una casa hi havia un xic i una xica i podia estudiar únicament un dels dos per qüestions econòmiques, era clarament el xic el que estudiava, a més a més no era tansols per qüestions económiques sinó que també eren qüestions socials, ja que era una societat molt masclista. Va ser amb el creixement de les noves generacions que açó va començar a cambiar, passant a ser les dones persones amb iguals oportunitats que els hòmens amb un canvi gradual.


Font d'informació: http://centros5.pntic.mec.es/ies.parque.de.lisboa/alumnos2001/41.htm

Entrada redactada per Marina

Introducció - Transició i la temàtica del nostre treball

La Transició Espanyola és el període històric en el que es dóna el procés pel que Espanya deixa darrere el règim dictatorial del general Francisco Franco, passa a regir-se per una Constitució que consagrava un Estat social, democràtic i de Dret.

Hi ha moltes opinions respecte a la duració de la transició. Alguns d’ells són: 

-Període comprés entre la proclamació de Juan Carlos I com a rei d'Espanya el 22 de Novembre de 1975 i l'entrada en vigor de la Constitució, el 29 de Desembre de 1978.

-Període entre la mort de Francisco Franco i el 28 d'Octubre de 1982, any en el que deixa de governar l'Unió de Centre Democràtic (UCD), partit que va promoure el canvi de règim polític i l'aprovació de la Constitució del 78; hi ha com alternativa d'acabament del període els anys 1985 o 1986, amb l'entrada del país en la Comunitat Econòmica Europea (Unió Europea) o l'aprovació del referèndum sobre la permanència d'Espanya en la OTAN.


Així, quan parlem de la transició, parlem també de canvis de tot tipus: socials, polítics, econòmics... I, en aquest tema, està inclosa la integració de la dona com a membre actiu de la societat. Aquest treball està dedicat a la investigació dels canvis en la vida de la dona a Espanya durant aquest període, i esperem reflectir la vida de les dones abans i després del Franquisme, fins arribar a una societat molt pareguda a l’actual.

Font: Wikipedia

Entrada redactada per Marina

Respostes a l'entrevista 3

Gràcies a la col·laboració de Adela Tena Antequino, podem comparar les respostes que ens ha proporcional amb la resta per a obtenir un testimoni confiable.

1. ¿Qué solías hacer cuando ibas al colegio? ¿Y en casa?
   
   

Solia formar al pati i cantar el Cara al Sol, després entràvem a classe i creiem als mestres.

2. ¿Qué relación tenías con tus padres? Si tenías hermanos, ¿qué diferencias había con la forma en la que les trataban a ellos?
   
   

Tenia una relació molt bona, de respecte.

3. ¿Qué has estudiado? ¿En qué has trabajado? ¿Encuentras diferencias entre la forma en la que trataban a los hombres en el trabajo y la forma en la que te trataban a ti?

Tan sols m’he tret el certificat escolar. Em vaig traure un certificat de cort de confecció i després tot relacionat en l’horta i el cuidat dels animals.

No, cada un tenia que fer una feina i la feia, i punt.

4. Durante tus estudios, ¿tuviste menos oportunidades que los chicos? ¿Cómo te trataban tus profesores?

No, igual, cada un agarrava el que podia segons els diners que tingueren el seus pares. Bé, si no creies el mestres et podien pegar però sense penedir-se ja que el podíem merèixer per no fer el que debíem.

5. ¿Crees que las actitudes anteriores estaban justificadas? ¿Por qué?

Cada persona segons li a anat en la vida pensarà, jo pense que no ja que no he tingut cap problema.

6. ¿De qué forma afectó el paso a la democracia a tu vida cotidiana?

No me va afectar en res, estic igual abans que ara.

7. Cuando te casaste, ¿era tu relación parecida a la que tenían tus padres?

No ho se. Les dones a la casa fent les coses de casa i els homes a treballar fora.

8. ¿Educaste a tus hijos según te habían educado a ti?

Si, un poc més a lo modern, per dir-lo d'alguna manera, però sí.

9. ¿Qué sentiste cuando se permitió que las mujeres participaran por primera vez en las votaciones?

No res, no vaig notar la diferència. Vaig anar a votar i ja està.

10. ¿Diferían tus derechos como ciudadana a los de los hombres?

No, on he anat m'han tractat sense cap problema de cap tipus.

Respostes a l'entrevista 2

 Gràcies a la col·laboració de Manolita Segarra Arrufat, que ha contestat les preguntes de la nostra entrevista.
1.¿Qué solías hacer cuando ibas al colegio? ¿Y en casa?

 -Estuve estudiando pero sólo hasta que me saqué el graduado escolar (me ponía a estudiar todas las noches después de pasarme todo el día cosiendo y ayudando en casa). Y en casa tenia que ayudar mucho ya que mi madre se murió cuando yo tenía 4 años.

2.¿Has llegado a estudiar? Durante tus estudios, ¿tuviste menos oportunidades que los chicos? ¿Cómo te trataban los profesores?

 -No he llegado a estudiar ya que yo era de una familia de labradores y en mi casa estudiar era un símbolo de riqueza.La verdad, las mujeres siempre hemos tenido menos oportunidades que los hombres.

En las escuelas nos trataban a todas por igual, entre nosotras no hacían discriminación.

3.¿En qué has trabajado? ¿Encuentras diferencias entre la forma que traban a los hombres y a las mujeres en el trabajo? ¿Cuales?

 -He trabajado cosiendo en un pequeño taller.

Sí. Los hombres aparte de que recibían el doble de dinero que las mujeres al llegar a casa ya no tenían nada más de que preocuparse, mientras que nosotras las mujeres al llegar de los talleres, las peluquerías, los bares... teníamos que ocuparnos de las tareas domésticas y de nuestros hijos e hijas.

4.Cuando te casaste, ¿era tu relación parecida a la de tus padres? ¿Qué consecuencias te produjo el matrimonio?

 -No era exactamente igual, pero como ya llevábamos el modelo a seguir de nuestros padres (personas muy católicas) nos comportábamos más o menos de la misma manera que ellos.
Al casarme tuve que dejar de trabajar y mi obligación era estar pendiente de mi marido y de sus necesidades (tenía que tener las zapatillas preparadas al lado de la puerta cuando el se iba, la comida debía estar a la mesa a las dos en punto...).

5.¿Educaste a tus hijos como te habían educado a ti?

 -Más o menos. Pero lo que sí que les pedía a mis hijos era que estudiaran lo máximo posible ya que ellos ahora tenían esa oportunidad y no tenían que trabajar  a los 10 años. Yo los eduqué de manera católica pero cuando se hicieron mayores cada uno se dispersó un poco de los planes que yo había pensado para ellos pero lo tuve que aceptar y conformarme, alegrarme por la decisión que cada uno de ellos había tomado.

6.¿De qué forma afectó el cambio de la democracia a tu vida cotidiana? -La verdad es que me fue un cambió poco ya que yo al ya estar casada seguía el mismo comportamiento anterior.

7.¿Qué sentiste cuando se permitió que las mujeres participaran por primera vez en las votaciones?

 -La verdad... es que no le di mucha importancia.

Testimoni recollit per Eliana Rabassa, 16/01/11

Respostes a l'entrevista 1

Gràcies a la col·laboració d'Amelia Benlliure Ortells, que ha respost a aquesta entrevista.

1. ¿Qué solías hacer cuando ibas al colegio? ¿Y en casa?

En realidad nunca ayudé mucho, mi madre y mi hermana (que tenía catorce años más que yo) se encargaban de todo.

    2.   ¿Qué relación tenías con tus padres? Si tenías hermanos, ¿qué diferencias había con la forma en la que les trataban a ellos?

Se portaban muy bien, pero nunca me he sentido muy cercana a ellos. Eran ya muy mayores cuando nací; nunca estuvieron mucho por mí y fue mi madre la que se encargó de educarme, por lo que conozco menos aún a mi padre. Estábamos muy distanciados.

     3.   ¿Qué has estudiado? ¿En qué has trabajado? ¿Encuentras diferencias entre la forma en la que trataban a los hombres en el trabajo y la forma en la que te trataban a ti?

Estudié hasta los quince años. No he trabajado; sólo asistí a clases de bordado y costura, pero no llegué a cobrar por ello.

     4.   Durante tus estudios, ¿tuviste menos oportunidades que los chicos? ¿Cómo te trataban tus profesores?

 Estudié sólo con chicas y siempre tuve maestras. Me trataban muy bien, nunca tuve ningún problema con ellas.

    5.   ¿Crees que las actitudes anteriores estaban justificadas? ¿Por qué?

No puedo contestar a eso; no he conocido a alguien como para compararlo directamente, porque mi hermano era trece años mayor que yo y no he trabajado con hombres.

    6.   ¿De qué forma afectó el paso a la democracia a tu vida cotidiana?

He sido muy despreocupada para esas cosas. Fue un cambio para mejor, desde luego.
Mi marido era muy machista, y para mí fue como un "segundo Franco". Nos quería mucho, a mí y a mis hijas, incluso más que a sí mismo, pero era quien mandaba y las cosas se hacían siempre como él quería.

    7.   Cuando te casaste, ¿era tu relación parecida a la que tenían tus padres?

(He suprimido esta pregunta por cuestiones personales).

    8.   ¿Educaste a tus hijos según te habían educado a ti?

No lo sé. Como ellas crecieron juntas, mi hija mayor crió a la mediana, y la mediana a la pequeña. Se criaron prácticamente solas.

    9.   ¿Qué sentiste cuando se permitió que las mujeres participaran por primera vez en las votaciones?

Me alegré mucho; como participaba yo, sentí que formaba parte por primera vez de algo y que tomaban en cuenta mi opinión.

   10.  ¿Diferían tus derechos como ciudadana a los de los hombres?

Ahora, nada; antes los hombres tenían más derechos y libertades, desde luego.

Testimoni recollit per Marina Granell Díaz, 10/01/11

Entrevista

Aquesta entrevista erá una part del nostre treball: podrem conèixer alló que pensàven les dones en l'época del Franquisme, en la Transició i en la Democràcia. Està en castellà per a respectar l'idioma de les entrevistades.

1. ¿Qué solías hacer cuando ibas al colegio? ¿Y en casa?
2. ¿Qué relación tenías con tus padres? Si tenías hermanos, ¿qué diferencias había con la forma en la que les trataban a ellos?
3. ¿Qué has estudiado? ¿En qué has trabajado? ¿Encuentras diferencias entre la forma en la que trataban a los hombres en el trabajo y la forma en la que te trataban a ti?
4. Durante tus estudios, ¿tuviste menos oportunidades que los chicos? ¿Cómo te trataban tus profesores?
5. ¿Crees que las actitudes anteriores estaban justificadas? ¿Por qué?
6. ¿De qué forma afectó el paso a la democracia a tu vida cotidiana?
7. Cuando te casaste, ¿era tu relación parecida a la que tenían tus padres?
8. ¿Educaste a tus hijos según te habían educado a ti?
9. ¿Qué sentiste cuando se permitió que las mujeres participaran por primera vez en las votaciones?
10. ¿Diferían tus derechos como ciudadana a los de los hombres?