Com hem pogut veure a les entrevistes, no totes les dones pretenien lluitar pels seus drets; algunes es van conformar amb el tracte rebut durant tots els anys de la dictadura i anteriors. Encara així, hi ha dones que sí han treballat per aconseguir allò que tenim avui en dia i per fer desaparèixer les injustícies que rodejaven la seua vida; aquestes dones són polítiques, pensadores i rebels del seu temps, a les quals devem tots i cada un dels canvis.
Gràcies a elles, les dones d'avui no sols viuen de forma diferent a les seues iaies, sinó que també es veuen de forma diferent. La igualtat de drets, l'accés a tots els nivells d'educació, l'accés al treball i el control de la maternitat han canviat la seva vida; la independència adquirida i la llibertat les ha canviat. Cada vegada més dones participen en la presa de decisions, la política i la cultura. Tot això s'ha aconseguit gràcies a la lluita, a dones que van pensar en la seua situació i van comprendre que era injusta, dones que van eixir al carrer i van fer que les escoltaren els moviments feministes a España.
Peró les dones no van ser les úniques que van manifestar la seua opinió; tothom va reclamar els drets que la dictadura els havia llevat. Podem dir, doncs, que el moviment feminista no va ser independent, ja que va ser un moviment en recerca de la igualtat per part de tots i davant la injustícia.
Entrada redactada per Marina
